DOMINGO

Hoy es domingo.

Por primera vez, hoy,

ellos me han dejado salir al sol

y yo,

por primera vez en mi vida,

he mirado el cielo sin moverme,

extrañándome de que esté tan lejos de mí,

de que sea azul,

de que sea tan grande.

Me he sentado en la tierra lleno de respeto

y he pegado mi espalda contra el muro blanco.

No se trata, en este instante,

de descansar en el ensueño,

ni de combate, en este instante,

ni de libertad, ni de mujer.

Tierra, sol y yo.

Soy un hombre feliz.

Antonio Gamoneda

Aos domingos, iremos ao jardim.

Entediados, em grupos familiares,

Aos pares,

Dando-nos ares

De pessoas invulgares,

Aos domingos iremos ao jardim.

Diremos, nos encontros casuais

Com outros clãs iguais,

Banalidades rituais,

Fundamentais.

Autómatos afins,

Misto de serafins

Sociais

E de standardizados mandarins,

Teremos preconceitos e pruridos,

Produtos recebidos

Na herança

De certos caracteres adquiridos.

Falaremos do tempo,

Do que foi, do que já houve...

E sendo já então

Por tradição

E formação

Antiburgueses

- Solidamente antiburgueses -,

Inquietos falaremos

Da tormenta que passa

E seus desvarios.

Seremos aos domingos, no jardim,

Reaccionários.

Reinaldo Ferreria

1922-1959

Jardin de Luxembourg

Victor Mignot

1872-1944

DIUMENGE

Els ocells de la llum se'n van a jóc

i ens deixen a les branques un subtil

tremolor de petites veritats.

Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre

sentiment transitori s'ha gastat.

Ens aixequem, i amb por de no saber

retrobar a temps qui som i què volem,

anem tornant ben poc a poc. La tarda,

la brasa imatge nostra, nerviosa

però abnegada mare de la cendra,

s'apaga, i es respira la pudor

del tabac refredat. Hem estat sols,

però ara ens estrenyem als colls d'embut

(colzes amb colzes, passos que es fan nosa)

per vessar dins el poble l'imprecís

record d'uns camps trencats, al.luvials

deixes de camions, d'uns camins curts

com un alè cansat, i uns arbres vius

que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem

amb els que s'han quedat, i que ara surten

dels balls i de les coves de penombra

gelatinosa, i tots trepitgem besos

que la tarda ha endurit, i ara es parteixen

en dues valves, com un musclo, i cauen.

Un nen que se li ha rebentat el globus

Gabriel Ferrater

1922-1972

https://www.youtube.com/watch?v=QMFICm6Yyxw

Works of Calder

El jardín triangular

que oprimo en mi mano

chorrea flores de agua

Abejas de perfume azul

fosforecen como ojos enemigos

incrustados en mis huesos

Alejandra Pizarnik

1936-1972